El poder...

    Poder de decirid, poder d'actuar, poder de canviarl les coses, poder de fer feliç, poder de desitjar, poder de fer mal, poder de satisfer, poder de fer desditjós/a...
  
    Hi ha moltes clses de poder, alguns de millors i altres de pitjors, però tots ells pomporten un gran compromís. el poder no sempre es bo ni pampoc sempre és dolent, però sempre comporta una gran responsabilitat.

    Quan una persona decideix obrir el seu cor i sincerar-se t'està proporcionant el poder de decidir i actuar, conseqüentment s'adquireix el poder de canviar les coses o conservar-les. El fet de decidir i actuar també et dóna la oportunitat i el poder de fer feliç, de fer mal i de fer desditjós. Mentres tant, la persona que t'ha obert el seu cor té el poder de somniar i de desitjar, i només tu disposes del poder de satisfer aquests somnis i aquests desitjos més profunds.

    Com n'arriba de ser de curiós oi? Es tracta clarament d'una reacció en cadena ramificada i poder molts de nosaltres mai ho havíem parat a pensar. Com és possible que un fet, un poder, ens comporti tantes responsabilitats? doncs, és així i n'hem de ser conseqüents i tenir-ho present, ja que el poder no sempre és bo si no s'utilitsa responsablement, amb seny i sota la consciència del què pot provocar.

    Tots tenim el poder d'escollir, de somniar, de desitjar, de fer feliç, d'obrir el nostre cor i, el més important de tots, el poder d'estimar. Però depèn de cada un de nosaltres com els volguem emprar i amb quina finalitat.

    Els somnis i els desitjos, com els bons records, són tresors que tots guardem als nostres cors i, només nosaltres, decidim amb qui els volem compartir. D'aquesta manera estem transferint, en part, el poder d'influenciar i intervenir en la nostra vida.


    Malgrat això,

             estic inmersa en el meu mar de somnis i desitjos a la espera d'alguna senyal o decisió per part de qui ara té el poder de canviar-ho tot o no canviar res...

Ser valent...

És el moment d'aturar-nos, agafar forces i afrontar de cara els nostres desitjos més profunds. És el moment de ser valents i deixar d'amagar-nos darrera d'un somriure i de posar-nos entrebancs.

En la vida sempre acaba arribant l'hora en què n'hem d'assumir el control i encaminar-la cap a on, només nosaltres, volem.

S'han d'assumir riscos, posar totes les cartes sobre la taula, deixar passar un temps i afrontar amb valentia el què arribi, tot això sense acabar de perdre mai aquella petita espurna d'ESPERANÇA que tots tenim amagada al nostre interior.

Hem de ser valents i actuar, per així no perdre'ns tantes coses, malgrat ignorar el què pasarà, perquè és només així com es poden fer les coses i el què per a mi significa ser valent.

Ser valent no significa ser capaç de caminar descalç sobre les brasses, ni ser capaç d'afrontar un lleó afamat. Ser valent no només és acudir a un examen malgrat saber les poques possibilitats que tens d'aprovar. No. Ser valent, per a mi, no significa això.

Per a mi, ser valent significa actuar impulsat pel teu cor i els teus desitjos més profunds, actuar malgrat no saber què pugui passar i malgrat esperar-te el pitjor. Ser valent significa corre un risc per fer el què creus que és el correcte sense importar-te i assumint plenament les conseqüències que això pugui comportar.



Per a mi això és el que significa ser valent i és quelcom que realment s'ha de valorar en una persona.



Hi ha una cosa que hem de tenir molt clara en aquesta vida:

Hem de fer el què nosaltres creguem correcte, sense deixar-nos influenciar per què diguin els altres, sense deixar que influeixin en les teves decisions per canviar-les.
Se'ls ha d'escoltar i valorar el què et diuen, però a l'hora de la veritat has de fer el què el teu cor et dictamini.

Hem de ser valents!!...

TE QUIERO...

Dos palabras muy simples pero que ocultan muchos sentimientos tras de ellas...

Hay quien se las toma a la ligera y no le importa emplearlas pero otras, como en mi caso, tenemos mucho cuidado e incluso nos cuesta mencionarlas.  ¿ A qué es debido?, es más sencillo de comprender de lo que realmente parece. Para algunas personas decirle TE QUIERO a otra no significa mucho más que lo que la palabra claramente expresa, pero para otras decir tal cosa implica darle consciencia del poder que tiene para lastimarte. Pero como todo acto callar también tiene sus consecuencias, ¿ qué puede pasar no pronunciarlas?
Quizá por negarnos a pronunciarlas nos estemos negando a nosotros mismos la posibilidad de ser felices gracias a esa otra persona en es especial

Sea como sea resulta que no es tan sencillo querer a alguien como nos ilustraban los cuentos de nuestra infancia.
Llamarle cobardía si queréis, no me negaré e incluso estaré de acuerdo, porqué sé que lo es. Cobardía al fracaso, al rechazo, al desengaño,  al ridículo, al sufrimiento e incluso... por estúpido que pueda parecer... Cobardía a la felicidad. Sí a la felicidad, porqué ya lo veis, para un posible buen resultado hay distintos de malos.

Sé perfectamente lo que muchos pensáis, la vida sin riesgos ni complicaciones no tendría sentido, " los golpes te hacen más fuerte", pero cuando no haces nada más que llevarte golpes uno tras otro acaba llegando aquel punto en que se destruye toda tu fortaleza. Puesto que hasta el muro más fuerte y resistente, con los golpes le acaban apareciendo grietas que con un golpe preciso lo acaba derribando convirtiéndolo en nada más que polvo.

Pero no os equivoquéis, no mencionarlo no significa no sentirlo. Querer a alguien no sólo implica decírselo, lo más importante es demostrárselo día a día con hechos. Es de ese modo como las personas nos sentimos realmente queridas. Son estas muestras de afecto las que nos ayudan a poder expresar nuestros sentimientos y exteriorizarlos, pero es también la falta de percepción la que hace que los encerremos en muestro interior bajo llave y no los dejemos salir, con la esperanza de poder controlarlos, de ahogarlos a la espera que llegue el día en que estos hayan desaparecido solos o con la ayuda de otra persona... aunque en realidad siempre seguirán estando ahí.