Les persones...

   Quants cops ens hem parat a observar les persones que ens envolten? Segurament mai o poder un parell o dos de vegades.
  Hi ha qui opina que els únics amics que són per sempre són els que es fan a la infància però... és això cert?
Des del meu punt de vista això no és del tot cert... quan som petits triguem molt poc temps a considerar una persona amiga nostre però a mesura que ens fem adults ens adonem que tenim opinions, idees i objectius diferents i per un motiu o altre els nostres camins es van distanciant i conseqüentment acabes perdent el contacte amb aquestes persones que, en un passat, van formar una part important de tu mateix.
  Però en aquest nou camí apareixen persones que sense nosaltres saber com ni per què acaben resultant una pesa clau o molt important per a nosaltres en la actualitat però, ho continuaran sent en el futur? això només el temps ho pot dir.

Sugarfree - Scusa Ma Ti Chiamo Amore

Scusa ma ti chiamo amore
non so dire nulla più
scusa se ti ho dato un nome
dico solo che sei tu
ridisegni il mio destino
e colori il desiderio dentro gli occhi miei

Io non ho più freddo
adesso che ho imparato a piangere
e non ho paura quando sento di rinascere
mi rimetto in gioco adesso
lascio correre il mio cuore verso di te

Non è troppo tardi
in tasca ora ho la libertà
puoi tirarla fuori quando vuoi

Una vita da riscrivere
nel tuo cuore
che ha mille pagine
sfoglierò poesie che parlano di noi
un amore che non ha età

Scusa ma ti chiamo amore e non posso dir di più
Scusa se non posso avere gli anni che hai ora tu
ma conservo quell'istinto per volare come un aquilone in libertà

L'amore non è convenzione
non si delimita
scorre nei nostri cuori ormai

Una vita da riscrivere
nel tuo cuore
che ha mille pagine
parlerò di un amore che
oltrepassa le distanze non si ferma mai
non si ferma mai

Ho una vita da riscrivere
nel tuo cuore
che ha mille pagine
sfoglierò poesie che parlano di noi
un amore che non ha età

Scusa ma ti chiamo amore
non so dire nulla più
scusa se ti ho dato un nome
ora puoi chiamarmi anche tu

Yiruma - River Flows in You (Dexi & Jotto Remix)

Qui diu que un bon pianista i una bona melodia no pot tenir una Fantastica remescla
Una de les seves millors melodies passada al dance!!!

Por que...

Miro caer las gotas, 

de lluvia en mi ventana, 

sé que todo será igual, 

no cambiará mañana. 

El sol volverá a salir, 

la luna serà màs blanca, 

el río será más río. 

no caerán las montañas. 

Porque me quedo muda, 

prendida en tu mirada, 

porque todo es lejano, 

porque sin ti, 

ya no hay más nada. 

Porque no existen hadas, 

ni príncipes, ni sueños, 

porque todo es mentira, 

porque sin ti ya no hay mas vida. 

Un dia profundo y claro, 

llegarás a buscarme, 

en una carroza blanca, 

como en los cuentos de antes. 

Tú seguirás allí, 

yo seguiré soñando, 

ese beso que al final, 

te robaré mientras tanto. 

Porque me quedo muda, 

prendida en tu mirada, 

porque todo es lejano, 

porque sin ti, 

ya no hay más nada. 

Porque no existen hadas, 

ni príncipes, ni sueños, 

porque todo es mentira, 

porque sin ti ya no hay más vida, ya no hay más vida. 

Porque me quedo muda, 

prendida en tu mirada, 

porque todo es lejano, 

porque sin ti, 

ya no hay más nada. 

Porque no existen hadas, 

ni príncipes, ni sueños, 

porque todo es mentira, 

porque sin ti ya no hay más vida, ya no hay mas vida.

Trobo que donada la meva situació actual descriu força com em sento i tot plegat així que no cal afegir res més.

Quisiera Ser...

- El sueño que amanece en tu cama.

- La luz que alumbre tus mañanas.

- La dueña de los sueños que oculta tu almohada.

- Las gotas de lluvia que resbalan por tu cara.

- La mano que seque tus lágrimas.

- La que te alegre por la mañana.

- La voz que esperan oir tus oídos.

- El aire que roza tus mejillas.

- La estrella que observas por la noche desde tu ventana.

- El ángel que siempre te aguarda.

- El deseo que agoniza en tu alma.

- El poder de cumplir todos tus sueños y sentir  que formo parte de ellos.

- La persona en quien piensas cuando te vas a dormir y cada día al despertar.

- Aquel recuerdo que tanto anhelas y que quieres recuperar.

- Aquella a quién quieres a tu lado cuando quieres alejarte del resto de personas.

Quisiera ser aquella a quién esperas ...

… tarde o temprano descubrirás el secreto que se oculta tras mi mirada

A Day Without You Is Like A Year Without Rain

TRAICIÓ [!!]

A l'ésser humà una de les coses que més mal els fa és la traició... el sentiment de fallar a algú altre a qui apreciem però... aquest sentiment empitjora quan ens fallem a nosaltres mateixos.


Fa molt de temps degut a causes majors, que em superaven en les meves capacitats, em vaig fer una promesa que fins ara havia pogut complir sense dificultats inclús havent mantingut un parell de relacions... Vaig haver de soportar humiliacions, burles i enganys per part de la persona que més m'estimava en aquells moments i pels seus amics. Fins que un dia no vaig poder més. La decisió fou ferma i precisa:



" No permetre que cap altre home torni a entrar a la meva vida i m'arribi a importar fins al punt de fer-me patir per ell, pel que li passa o el què li pugui passar "


Fins ara ho havia aconseguit però on he fallat aquest cop? què ha passat? On m'he equivocat??

No entenc on m'he equivocat, on he fallat... Però ha estat així.

Em paso el dia amb un somriure inmens cara al públic però no no estic b... és cert em té molt preocupada , m'atreveria a dir que exageradament i inecesriament preocupada... i cad cop em costa més fer com si res...

No se que em passa... ni tant sols sóc capaç d'entendreu però la realitat és que he perdut la gana, no sóc capaç de concentrar-me i no puc dormir. I tot això perquè el meu cervell no deixa de buscar respostes i explicacions .


No se què és el que sento, no entenc aquest sentiment que m'oprimeix el cor només de pensar que li pot passar alguna cosa,però estic segura que si ho sapigués em seria tot més fàcil d'entendre i de pendre una decisió.


El què si que se és que m'importa i molt... molt més del què m'he permès durant aquests anys... però possiblement ell mai ho arribi a saber ni entendre. Sempre em veurà com una amiga més, una més entre la resta sense gaire importància, o com una germana petita.


Però el fet és que mai arribarà a entendre fins a quin punt m'ha arribat a importar...

subconscient¿?

Què és el causant a dur-nos a fer coses o causar que estiguin a punt de pasar sense nosaltres saber-ho¿?

És el subconscient¿?

Hi ha qui creu que és el nostre subconscient el causant de moltes de les coses que un mateix no es creuria que realment vol fer però les fa sense saber com ni perquè ha pogut passar. També hi ha qui creu que és la forma de fernos veure els nostres veritables sentiments encara que no els volguem escolar... què crec jo?

Doncs bé la meva opinio és que resulta molt desconcertant quan et veus involucrada en una mala jugada del subconscient vers la persona que tens parada davant a menys de 15 centimetres i mirant fixament als teus ulls ( o seria més correcte dir sense treure la mirada dels teus llavis¿?), després d'haver tingut una conversa sèria ... i més quan no es diu res, simplement silenci i el soroll de la resta de la gent de l'aula, mentre la distància entre tots dos cada cop es va fent més reduïda.

Subconscient o no, no fa fàcil complir al 100% els meus proposits... tampoc hi ajuda que et xiuxiuegint a cau d'orella ... ni que t'estiguint abraçant, agafant entre els seus braços ni fent petons tendrement sense parar.

PD:què hagués passat si no giro la cara quan el tenia a menys de 1 cm¿? només ho pot saber ell

una cosa està clara una noia com cal no s'interposa entre 2 persones ni es converteix en el segon plat de ningú no creieu?? ;)

Lleona blanca

Avui, després de menjar-me el cap amb moltes coses a les què no trobo explicació i de les quals m'he assabentat aquest matí a la biblioteca, he decidit actualitzar bloc...

És un fet que les classes cada cop es fan més eternes i la nostra reacció ,quan mirem el rellotge del costat de a porta i veiem que només han passat 10 minuts des de que ha començat la classe i que ja portem 2 fulls d'apunts, sempre per curiós que sigui és la mateixa... un immens badall !!!

Aquesta imatge mostra molt bé el què ha fet la nostra estimada lleoneta blanca a l'hora de biologia molecular... el més curiós de tot?? que sembla que no hagués estat conscient de l'acte.

No estic gaire inspirada ja que tinc molts mals de cap causats per un biòleg sobre un altre biòleg jajaja

ja en parlarem karale

i recordeu... si us intena tirar la canya un moru a la hispano li heu de dir "antes que estar mal acompañada prefiero estar sola y amargada!!! ajajaja" petonets a tothom !! ♥

Decisions...

Hi ha vegades en la vida en què hem de prendre decisions difícils però necessàries...

Comenten que resulta més dolorós per qui ha de prendre la decisió que no pas per la resta d'afectats... Ara que n'he agut de prendre una d'elles puc reafirmar aquesta idea...

Diuen que tot ajuda a madurar i a realitzar-te com a persona però a quin preu??...

ferint a qui t'estima... i ferin-te a tu mateix

És el millor i el més convenient però, passi el que passi, has d'impedir que se't glaci el cor...

Afortunadament sempre hi ha algú al teu costat, encara que no t'ho creguis, disposat a fer quelcom que et pugui ajudar i entestat a fer-te somriure...

GRACIES NOIS/NOIES