Quants cops ens hem parat a observar les persones que ens envolten? Segurament mai o poder un parell o dos de vegades.
Hi ha qui opina que els únics amics que són per sempre són els que es fan a la infància però... és això cert?
Des del meu punt de vista això no és del tot cert... quan som petits triguem molt poc temps a considerar una persona amiga nostre però a mesura que ens fem adults ens adonem que tenim opinions, idees i objectius diferents i per un motiu o altre els nostres camins es van distanciant i conseqüentment acabes perdent el contacte amb aquestes persones que, en un passat, van formar una part important de tu mateix.
Però en aquest nou camí apareixen persones que sense nosaltres saber com ni per què acaben resultant una pesa clau o molt important per a nosaltres en la actualitat però, ho continuaran sent en el futur? això només el temps ho pot dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada