26 de febrer del 2011

El poder...

    Poder de decirid, poder d'actuar, poder de canviarl les coses, poder de fer feliç, poder de desitjar, poder de fer mal, poder de satisfer, poder de fer desditjós/a...
  
    Hi ha moltes clses de poder, alguns de millors i altres de pitjors, però tots ells pomporten un gran compromís. el poder no sempre es bo ni pampoc sempre és dolent, però sempre comporta una gran responsabilitat.

    Quan una persona decideix obrir el seu cor i sincerar-se t'està proporcionant el poder de decidir i actuar, conseqüentment s'adquireix el poder de canviar les coses o conservar-les. El fet de decidir i actuar també et dóna la oportunitat i el poder de fer feliç, de fer mal i de fer desditjós. Mentres tant, la persona que t'ha obert el seu cor té el poder de somniar i de desitjar, i només tu disposes del poder de satisfer aquests somnis i aquests desitjos més profunds.

    Com n'arriba de ser de curiós oi? Es tracta clarament d'una reacció en cadena ramificada i poder molts de nosaltres mai ho havíem parat a pensar. Com és possible que un fet, un poder, ens comporti tantes responsabilitats? doncs, és així i n'hem de ser conseqüents i tenir-ho present, ja que el poder no sempre és bo si no s'utilitsa responsablement, amb seny i sota la consciència del què pot provocar.

    Tots tenim el poder d'escollir, de somniar, de desitjar, de fer feliç, d'obrir el nostre cor i, el més important de tots, el poder d'estimar. Però depèn de cada un de nosaltres com els volguem emprar i amb quina finalitat.

    Els somnis i els desitjos, com els bons records, són tresors que tots guardem als nostres cors i, només nosaltres, decidim amb qui els volem compartir. D'aquesta manera estem transferint, en part, el poder d'influenciar i intervenir en la nostra vida.


    Malgrat això,

             estic inmersa en el meu mar de somnis i desitjos a la espera d'alguna senyal o decisió per part de qui ara té el poder de canviar-ho tot o no canviar res...

1 comentari:

  1. No som, ni podrem ser-ho d'invencibles. No podem posar-nos una màscara i protegir-nos de tot el que ens faci por o ens pugui produir dolor.
    Jo no li diria poder. Quan un obra el cor a una altre persona, no li dona "poder", li dona tot el que pot donar, tot el que pot estimar i tot el que pot sentir. Deixes que part de tu formi part de l'altre, compratint.
    Poder sona molt insensible, molt estatal o jerarquic.
    Jo ho veig més com el fet de compartir un sentiment amb l'altre, fer-lo sabedor del teu sentiment intim.
    Un petó

    ResponElimina